Preguntas de un obrero que lee. Bertolt Bretch

¿Quién construyó Tebas, la de las siete puertas?
En los libros se mencionan los nombres de los reyes.
¿Acaso los reyes acarrearon las piedras?
Y Babilonia, tantas veces destruida,
¿Quién la construyó otras tantas?
¿En que casas de Lima, la resplandeciente de oro, vivían los albañiles?
¿Adónde fueron sus constructores la noche que terminaron la Muralla China?
Roma la magna está llena de arcos de triunfo.
¿Quién los construyó?
¿A quienes vencieron los Césares?
Bizancio, tan loada,
¿Acaso sólo tenía palacios para sus habitantes?
Hasta en la legendaria Atlántica, la noche que fue devorada
por el mar,
los que se ahogaban clamaban llamando a sus esclavos.
El joven Alejandro conquistó la India.
¿Él sólo?
César venció a los galos;
¿no lo acompañaba siquiera un cocinero?
Felipe de España lloró cuando se hundió su flota,
¿Nadie más lloraría?
Federico Segundo venció en la Guerra de Siete Años,
¿Quién más venció?
Cada página una victoria
¿Quién guisó el banquete del triunfo?
Cada década un gran personaje.
¿Quién pagaba los gastos?
A tantas historias, tantas preguntas.

La PAH al Parlament (05/02/2014)

Fa unes setmanes en Pau Llonch, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, acudia al parlament a fer una esmena a la totalitat del Projecte de llei del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en les relacions de consum en l'àmbit de crèdits i préstecs hipotecaris.

 A banda de donar una lliçó de drets ciutadà davant les entitats financeres,  el dret a l'habitatge, deixar en interrogant la feina dels legisladors, etc. en Pau Llonch ens va deixar frases tan certes com:

"No se'ls hi està donant l'oportunitat de com a legisladors tinguin l'oportunitat d'una santa vegada d'efectuar el dret a l'habitatge sense necessitat de passar per una entitat financera".

Pregunta directa a l'alcalde

Avui, al programa d'Olesa Ràdio anomenat Hotel Gori, el seu presentador l'Albert Galceran ha entrevistat a l'alcalde d'Olesa de Montserrat del partit polític Bloc Olesà. L'Albert, ha fet arribar la següent pregunta:

Quins són els beneficis que hi veu l'alcalde en la construcció d'un nou centre comercial com és Mercadona al centre del poble? Creu que serà un impuls per a l'economia local i que impulsarà la creació de nous llocs de treball (precaris, segurament) a Olesa o, per contra, esdevindrà un efecte devastador en el teixit comercial local, ja afectat seriosament per la crisi econòmica i provocarà que alguns comerciants es vegin obligats a tancar la seva botiga, parada al mercat, etc. per no poder competir en preus ni en horari comercial?

En primer lloc, que quedi clar, que hi ha una normativa superior en la que l’ajuntament no hi pot fer res, ni té res a dir que es la possibilitat de que les grans superfície comercial es vagin implantant als municipis, la qual està implantada en Abrera, Esparreguera, Masquefa, Martorell.

En tot cas, és una qüestió que ens amoïna però hi ha una llei que els empara i nosaltres no ens podem oposar, no podem a manera aleatòria i arbitraria dir que aquesta gent no vinguin a implantar-se al nostre municipi.

Sap l'alcalde que hi ha un estudi (La Torbe, 2002) que assegura que només el 5% del que la població gasta en un supermercat es reinverteix en l'economia local, vers el 50% que reinverteixen els petits comerciants? Sap l'alcalde que hi ha diferents estudis que també asseguren que cada lloc de treball que genera un gran centre comercial provoca la destrucció del doble de llocs de treball en comerç local?

Sí conec l’estudi, i sí penso que les conclusions de l’estudi són plenament encertades.  La implementació d’aquestes superfícies no acaba de ser tot lo positiu que hauria de ser, sinó més aviat el contrari, pel que fa l’activitat. Pel que fa el consum, conec estudis que diuen altres coses. M’agradaria explicar que a la campanya del 2011 hi va haver gent que ens va demanar la implantació que ens va demanar aquestes superfícies per una qüestió de consum, de preu, i hem de tenir en compte aquesta massa crítica de població que tampoc ho veu malament que s’instal·lin aquestes superfícies.

En tot cas, malgrat hi hagi una certa creació de llocs de treball per part d’aquestes superfícies també provoca la destrucció de llocs de treball.

Hem estat estudiant aquest cas i entenem que l’afectació que pugui tenir el teixit del nostre municipi ha de ser relativament menor pel fet de que probablement qui sentirà més els efectes d’aquesta implantació seran les altres mitjanes superfícies. Probablement, haurem de veure com evoluciona i estar atents. 

I per acabar, no creu que hem passat de ser l'Olesa de bancs i caixes d'estalvis a l'Olesa de supermercats i grans superfícies de l'actualitat? Es pot imaginar el destí, doncs?

No ho crec, perquè no s’ha produït aquesta evolució. Aquestes establiments ja hi eren abans del 2008. Aquesta implantació ve de fa temps. M’amoina l’efecte i haurem d’estar atents. Ens hem plantejat fer-hi alguna cosa i se’ns va dir que hi havia una normativa i que poca cosa teníem a fer-hi


Podeu escoltar l'entrevista complerta a: http://www.ivoox.com/hotel-gori-20-1-2014-linia-directa-amb-l-alcalde-audios-mp3_rf_2733122_1.html

 

Podemos, la nova candidatura a les eleccions europees de Pablo Iglesias

Pablo Iglesias, professor de Ciències Polítiques a la UCM i tertulià de diversos canals de televisió, llança una proposta de candidatura per a les pròximes eleccions europees amb el lema: Convertir la indignació social en canvi polític.

Dins d'aquest nou projecte i darrere del professor, hi trobem conegudes persones amb llarga trajectòria política com Juan Carlos Monedero o Raimundo Viejo, activistes de les marees blanques de la sanitat o de les marees verdes de l'educació, etc.

A continuació, el text "mover ficha", manifest amb el qual Podemos pretèn presentar-se a les europees i iniciar un canvi des de dins del poder:

Igual que en altres moments de la història, veiem avui un continent europeu immers en la perplexitat. Mentre les majories miren amb nostàlgia el passat perdut, unes poderoses minories, sense altre criteri que la seva pròpia supervivència, demostren que l'enriquiment és la seva bandera i la impunitat el seu horitzó. Mai a Europa hi ha hagut tanta gent descontenta amb la pèrdua de drets i, alhora, menys perspectives de poder canalitzar aquesta indignació a través d'alguna opció electoral que emocioni i que, alhora, demostri capacitat de representació de les majories colpejades i capacitat de gestió eficient i compromesa que faci reals les millors opcions possibles.  Resulta per a molts intolerable que en la major crisi del sistema des del crack de 1929, les forces que es diuen progressistes mostrin la seva major debilitat, i condemnin les majories dels nostres països a una mena de malenconia que condueix a la resignació ia la depressió política. Però hem passat per pitjors moments i hem estat capaços de sobreposar-nos a les dificultats. Per què hauria de ser ara diferent?

Les eleccions al Parlament Europeu se celebraran en un moment de profunda crisi de legitimitat de la Unió Europea. En el nostre cas, estem davant la major pèrdua de credibilitat del règim nascut amb la Constitució de 1978. Moviments d'indignació política com el 15M varen connectar amb una clara voluntat popular: no sacrificar més drets a l'altar d'uns mercats guiats per l'especulació i la rapinya. La impotència o desistiment de responsabilitats dels governs, la incapacitat voluntària dels partits polítics de govern, la conversió dels Parlaments en òrgans burocràtics i sense capacitat política i el desconcert dels sindicats han deixat la ciutadania abandonada a la seva pròpia sort. Com en tants d'altres països, la perplexitat està sent utilitzada per convertir els deutes privats en públics, per traspassar a grups particulars els béns comuns aixecats durant dècades i per dedicar els últims recursos públics al finançament d'interessos empresarials particulars i estrets. Estem davant un cop d'Estat financer contra els pobles del sud de l'Eurozona. Els que manen estan venent el país i el nostre futur a trossos. L'augment de la repressió (amb lleis més autoritàries, increment de les multes en un escenari d'empobriment econòmic i, fins i tot, dificultats per a l'exercici de drets civils i polítics) acaba de completar un paisatge dominat per l'agreujament de les desigualtats socials i de gènere i una major depredació dels recursos naturals. No és estrany el pessimisme i el derrotisme que semblen mostrar sectors als quals, però, en tindran prou amb una espurna d'il·lusió per sortir d'aquesta trampa de la desesperança.

Les lleis de seguretat ciutadana (que converteixen en delicte les formes de protesta inaugurades pel 15M), el retorn de la repressió contra la llibertat de les dones, l'escapçament de la democràcia en els àmbits polítics locals, el major control dels mitjans de comunicació o el control de la judicatura volen crear un escenari on la por suspengui la democràcia. Formes que caminen cap a règims autoritaris embolicats en processos electorals cada vegada més buidats de contingut. Té sentit que el 90% de la població que està patint aquestes polítiques no es doti d'eines per crear un futur més lluminós?

Però no és cert que estiguem instal·lats a la derrota. Malgrat aquests intents, veiem que aquest mur no és infranquejable i que, des de baix, és possible frenar aquests processos d'involució de les nostres democràcies. Avui és una realitat la nostra exigència d'una política que torni als carrers, que parli com la majoria de la gent que està farta, és més real que mai la nostra exigència d'una major generositat als representants, d'una major horitzontalitat i transparència, d'un retorn dels valors republicans de la virtut pública i la justícia social, del reconeixement de la nostra realitat plurinacional i pluricultural. Feia dècades que no era tan real el nostre desig de prendre les nostres pròpies decisions i respondre a les nostres pròpies preguntes. La casta ens condueix a l'abisme pel seu propi benefici egoista. Només de la ciutadania pot venir la solució, com han vingut la protecció laboral, la defensa de les famílies frenant desnonaments o la garantia dels serveis públics, petites però significatives victòries. La mobilització popular, la desobediència civil i la confiança en les nostres pròpies forces són imprescindibles, però també ho és forjar claus per obrir les portes que avui volen tancar: fer arribar a les institucions la veu i les demandes d'aquesta majoria social que ja no es reconeix en aquesta UE ni en un règim corrupte sense regeneració possible.

A les properes eleccions al Parlament Europeu cal que hi hagi una candidatura que s'ofereixi a l'onada d'indignació popular que va sorprendre el món. Ens alegrem de l'avanç de les forces de l'esquerra, però som conscients de la necessitat de fer alguna cosa més per posar en marxa els canvis que necessitem. És temps de valentia i de no deixar que es tanqui la finestra d'oportunitat que el compromís de tanta bona gent ha obert. Necessitem una candidatura unitària i de ruptura, encapçalada per persones que expressin noves formes de relacionar-se amb la política i que suposi una amenaça real per al règim bipartidista del PP i del PSOE i per als que han segrestat la nostra democràcia. Una candidatura que sumi a la capacitat de gestió de la cosa pública, la capacitat d'involucrar les majories en la configuració del seu propi futur. Una candidatura que doni resposta a aquesta joventut a la qual es convida a abandonar un altre cop el país, a uns treballadors que veuen minvats dia a dia els seus drets, unes dones que han de tornar a reclamar el que és obvi, unes persones grans a les quals sembla no haver-los bastat lluitar i treballar tota una vida. Una candidatura que avanci des dels espais ja assolits i que aconsegueixi avançar més enllà de la paràlisi actual. Una candidatura que mogui fitxa per convertir el pessimisme en optimisme i el descontentament en voluntat popular de canvi i obertura democràtica.

1. 1. Una candidatura per la recuperació de la sobirania popular: és la ciutadania la que ha de decidir, no la minoria egoista que ens ha portat fins aquí. Primer són les necessitats de la gent. L'austeritat i les retallades ofeguen l'economia i les nostres vides. Cal derogar l'article 135 de la Constitució espanyola i una moratòria per dur a terme una auditoria ciutadana del deute que determini quines parts no són legítimes; els deutes il·legítims no es paguen. Cal una política alternativa que estableixi un impost sobre les transaccions financeres i el control sobre el moviment de capitals, així com la nacionalització de la banca privada. Les administracions que al nostre país han assumit les receptes de l'austeritat són la prova de la seva inutilitat per resoldre els problemes de la gent. Volem una candidatura que s'oposa per tant a les retallades que en nom de l'austeritat s'apliquen per part del Govern del PP a l'Estat però també per part del PSOE i altres partits en diferents comunitats autònomes. Volem una altra Europa, justa, la dels drets i la democràcia, no la de la rapinya i el menyspreu als pobles.
   
    
2. Una candidatura que, davant d'uns governs al servei de la minoria de l'1% reivindiqui una "democràcia real" basada en la sobirania dels pobles i el dret a decidir el seu futur lliurement i solidàriament. La democràcia no ens fa por a les persones demòcrates, estem encantades que els pobles escocès i català puguin parlar i dir quin futur desitgen. Per tant, que dóna suport a la celebració de la consulta convocada a Catalunya per al 9 de novembre.
   
    
3. Una candidatura que defensi els salaris i pensions dignes, una fiscalitat progressiva perquè paguin més els que més tenen, que persegueixi el frau fiscal, que rebutgi els acomiadaments en empreses amb beneficis, i que aposti pel repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cures no remunerat. És fonamental defensar condicions de treball dignes per a una joventut condemnada a la precarietat eterna o l'exili.
   
    
4. Una candidatura pel dret a l'habitatge digne. Cal impulsar un parc d'habitatge públic, així com un model de lloguer social segur i digne. Es pot i s'ha d'acabar amb el drama humà dels desnonaments, paralitzant-los tots i aprovant la dació en pagament retroactiva, tal com exigeix ​​la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
   
    
5. Una candidatura que rebutgi totes les privatitzacions de serveis públics i béns comuns: l'educació, la sanitat, la justícia, el transport, la informació, l'habitatge o la cultura, que en defensi la reversió i aposti per la seva gestió democràtica. Són drets i han d'estar sota control públic. Una candidatura que defensi una democràcia radical on els referèndums vinculants i les ILP formin part destacada d'un nou ordenament jurídic després d'un procés constituent.
   
    
6. Una candidatura que combati la violència masclista i defensi el dret de les dones sobre el seu propi cos i, per tant, el dret a decidir si volen interrompre o no el seu embaràs. I que defensi així mateix la llibertat d'orientació i identitat sexual contra tota forma de discriminació i homofòbia. Una candidatura per l'irrenunciable dret a ser i estimar com es vulgui.
   
    
7. Una candidatura que aposti per un canvi de model productiu que estigui al servei de les persones a través d'una reconversió ecològica de l'economia, per la nacionalització i socialització de les empreses energètiques i per la sobirania alimentària.
   
    
8. Una candidatura que defensi els drets de ciutadania per a tothom i exigeixi la derogació de les lleis d'estrangeria.Una candidatura per a un país on tothom siguem ciutadanes i ciutadens i ningú sigui invisible, presa de la sobreexplotació, la persecució o la marginalitat per la xenofòbia institucional.
   
    
9. Una candidatura que rebutgi les intervencions militars, que defensi la sortida de l'OTAN i sigui ferma defensora de les relacions solidàries entre els pobles.
   
    
10. Una candidatura que sigui el resultat d'un procés participatiu obert a la ciutadania, en l'elaboració del seu programa i en la composició de la llista paritària, basada en els criteris de presència d'activistes socials, polítics i culturals, amb rotativitat de càrrecs i ingressos equivalents al salari mitjà. Una candidatura amb compromís de transparència i rendiment de comptes, amb els recursos financers independents de la banca privada i dels "lobbies".

Les persones que signem aquest manifest estem convençudes que és el moment de fer un pas endavant i que en fer-lo ens trobarem moltes més. Els de dalt ens diuen que no es pot fer res més que resignar-se i, com a molt, triar entre els colors de sempre. Nosaltres pensem que no és temps de renúncies sinó de moure fitxa i sumar, oferint eines a la indignació i el desig de canvi. Als carrers es repeteix insistentment "Sí es pot". Nosaltres diem: "Podem".

Conversació entre Pablo Iglesias i el Nega de Los Chikos del Maíz.

 

Icaria va presentar el projecte A dos voces, el qual presentava per escrit diverses conversacions entre persones crítiques amb el sistema, el neoliberalisme, el capital i a favor de l'activisme i de la lluita de classes. Una d'aquestes converses representades en aquests llibres és del professor de Ciències Polítiques de la UCM Pablo Iglesias i el cantant del grup de rap Chikos del Maíz.

A continuació, la presentació del llibre ¡Abajo el régimen!.

La PAH com a lluita de resistència davant les injustícies i pressió social a canvi de drets dignes.

“No s’entén, gent sense casa i casa sense gent”, “si es pot”, “què passa? què passa? que no tenim casa” són alguns dels crits que des de fa anys porta fent la PAH com a reclam i protesta a no deixar a cap família al carrer. 

La Plataformes d'Afectats per la Hipoteca neix a principis de 2009 a arrel de diversos moviments socials que denuncien la mercantilització de la vivenda i arrel de la bombolla immobiliària. Neix, bàsicament, perquè l’Estat Espanyol no compleix amb el dret a l’habitatge, el qual està contemplat a la Constitució. Molt abans, però, la PAH  comença a treballar pel dret a la vivenda digna ja que el sobrendeutament de les famílies amb les entitats bancàries suposava un risc molt greu abans de l’explosió de la bombolla immobiliària i de l’afectació de la crisi del sistema capitalista actual. L’organització assembleària de les PAH ha esdevingut el front comú de reunió d'incomptables famílies amenaçades de perdre la vivenda i que recorren a les PAH en busca d’assessorament, no només a nivell de d’actuació sinó també en quant a suport moral i personal ja que moltes persones se senten perdudes, insegures, sense futur i amb els sentiments de desesperació, de por, de fracàs i de culpabilitat. A l’estat espanyol, la llei permet a les entitats bancàries desnonar a les famílies de casa seva en cas de que aquesta no pagui la hipoteca i, a més a més, els hi permet seguir reclamant el deute fins a recuperar el 100% de la hipoteca i d’interessos acordats. És a dir, no només deixen al carrer a famílies senceres sinó que les persegueixen fins a recuperar el total dels diners, ja sigui a la pròpia família o als avaladors de la vivenda, els quals també poden perdre-la en cas de no pagar. Davant d’aquesta injustícia, la PAH reclama paralitzar desnonaments i convertir-los en lloguer social i sol·licita l'aplicació de la dació en pagament, és a dir, que es pugui retornar la vivenda i es saldi el deute amb l’entitat bancària.

El 30 de març de 2010, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca presentava una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Govern espanyol amb 1.402.854 signatures amb el reclam de: 1. Dació en pagament amb efecte retroactiu.

Poder entregar la vivenda a l’entitat financera amb la que es té l’hipoteca a canvi de quedar lliure de tot el deute.

2. Paralització dels desnonaments.

Sempre que es tracti de la vivenda habitual i l’impagament del prèstam hipotecari sigui degut a motius aliens a la pròpia voluntat.

3. Lloguer social

La persona tindrà dret a seguir residint a la vivenda pagant un lloguer no superior al 30% dels seus ingressos mensuals per un període de 5 anys.

Aquests 3 punts que es van presentar a la ILP no van ser aprovats i l’únic que es va aconseguir va ser una modificació de llei aprovada per la majoria absoluta del Partit Popular i que suposava una burla a la ILP presentada ja que en cap cas recollia cap dels punts citats anteriorment sinó que suposava seguir sense aturar el problema d'arrel.

El 31 d’agost del 2012, el Govern aplica una d'aquestes reformes i crea la Societat d’Actius procedents de la  Reestructuració Bancària, més coneguda com la SAREB o “banc dolent” suposava que el Govern invertís 51 mil Milions d’Euros en la compra d’actius tòxics (immobles buits, hipotecats, etc) a les entitats bancàries amb la finalitat de sanejar els comptes dels bancs (suposadament, els “bancs bons”). Tot i que el govern ha realitzat aquesta maniobra amb diners públics, les entitats bancàries segueixen fent fora a milers de famílies de les seves cases i les deixa al carrer. 

Però les PAH no només són un lloc de reunió entre activistes, persones que volen lluitar davant aquestes injustícies i els propis afectats on s’intenta assessorar a les famílies sinó que conten amb l’Obra Social de la pròpia plataforma.
 
La campanya Obra Social de la PAH és la recuperació d’immobles que estan en possessió d’entitats bancàries i que estan buits ja sigui perquè s’ha desnonat a les persones que hi residien o perquè són fruit de l’excés de bombolla immobiliària creada i són acumulats pels bancs a l’espera d’especular amb ells. Aquesta recuperació suposa cedir aquestes vivendes buides a persones que han estat desnonades d’altres immobles i que no tenen on dormir. 

Dins d’aquestes campanyes d’Obra Social de la PAH n’hi ha una que porta anys de lluita incansable contra el poder establert. El Bloc de Salt suposa la recuperació d’un edifici buit que pertany a la SAREB i que en l’actualitat hi conviuen 14 famílies desnonades i que no tenien on viure. Aquest bloc, passa a ser un referent i un model a seguir per a moltes PAH del resta del territori nacional que lluiten per a que cap persona resti sense casa. El bloc, per tant, es converteix en un centre d’esperança per a milers de persones on no només hi viuen persones, sinó que es transforma en un centre d’activisme social, on els residents treballen en un hort per alimentar-se, on acullen i assessoren a totes aquelles persones que estan en perill de ser desnonades, etc.

El 16 d’octubre del 2013 però, el bloc alliberat de Salt té un avís de desnonament i aquests, en comptes de fer les maletes, decideixen resistir i fan una crida a la població per a resistir-hi conjuntament. El bloc, va rebre més de 700 persones que es van quedar a dormir. PAH d’arreu del territori nacional, activistes, representats polítics i centenars de persones van assistir als diferents actes organitzats per la PAH i que van suposar una trobada massiva de persones amb l’objectiu de fer un front comú de resistència no violenta. I el desnonament no es va portar a terme, no perquè els poders polítics nacionals ho aturessin sinó perquè el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg va paralitzar el desnonament ja que no s’assegurava que no es violés els drets de les persones que hi conviuen.

Però aquesta paralització és temporal i la SAREB continua amb la intenció de fer fora a les persones que des del mes de març del 2012 hi resideixen i a partir del 27 de novembre s’activarà l’ordre judicial que impera al bloc. La PAH Girona, torna a fer una crida a la defensa i resistència del bloc i que s’apliqui el desig general de pagar un lloguer social.

Presentació del Procés Constituent a Olesa de Montserrat

Dissabte al matí es va realitzar la jornada de presentació del Procés Constituent a Olesa de Montserrat. Aquest acte, el qual es va repetir fins a un total de 74 ciutat més de Catalunya, va servir per a donar a conèixer a la població el treball que ha dut a terme l'assemblea constituïda a Olesa des de principis de Juliol.

Així doncs, una cinquantena de persona van assistir a la Casa de Cultura amb la intenció de conèixer una mica més a fons què és el Procés Constituent, com s’organitza, quines propostes d’acció local pretén dur a terme l’assemblea i, per suposat, explicar als assistents de que tracta la campanya de Construïm la República Catalana del 99%.

L’acte es va iniciar amb la presentació del Procés Constituent i es va parlar als assistents vers la necessitat de canvi de model, de construir un projecte de ruptura dins del marc polític actual amb la finalitat de crear una nova Constitució més justa, igualitària, social, ambiental i amb la participació de tots els ciutadans. A més, aquest projecte de ruptura ha de dur-nos a la construcció d’un nou país.

Inici de la presentació del Procés Constituent.

A l’assemblea es va parlar de la necessitat d’una alta participació ciutadana, ja que és fonamental per a la ruptura jurídica amb l’ordre constitucional actual, és a dir, realitzar un procés destituient o, com molt bé ha dit la Teresa Forcades en diverses de les seves intervencions: “Farem la revolució i desprès, la tornarem a fer”, ja que un cop feta la revolta pacífica de ruptura amb el poder actual, caldrà mantenir-se ferms alhora de realitzar el nou país, el qual ha d’albergar totes aquelles esperances perdudes, lluites socials i drets humans que l’anterior poder ens havia privat.

L’assemblea del Procés Constituent a Olesa de Montserrat va explicar als ciutadans diverses propostes d’acció de caire municipal. A nivell ambiental, per exemple, el PC proposa generar horts ecològics urbans en espais buits i desaprofitats, promocionar el conreu de l’olivera i fomentar l’agricultura ecològica de l’espècie olesana, recuperar les mines d’aigua i les fonts de la muntanya. En quant a polítiques d’educació a nivell local, l’assemblea creu que hi ha una manca de coneixement sobre la cultura i les tradicions olesanes, com també una falta de coneixença dels paisatges i llocs emblemàtics de la zona. És per això que es va proposar que l’educació ha de ser una eina que serveixi de transmissió de valors locals mitjançant la història, la geografia i tants altres aspectes que fonamenten el coneixement de les persones. Altres propostes que es varen dir als assistents van ser la contractació del subministrament elèctric a una cooperativa d’energies renovables i promoure la generació d’energia local, convertir la deixalleria en un centre de transformació de materials per a la de producció de productes útils i reciclats, recuperar el control de la recollida de residus i de la neteja urbana i crear un circuit urbà segur que enllaci escoles i punts claus del municipi per a la circulació en bicicleta.

En Sebas explicant les diferents propostes de gestió que l'assemblea local vol dur a terme al municipi.

Durant l’acte es van anar generant diferents intervencions i van sorgir debats molt interessants al voltant de totes les propostes explicades pels assemblearis del Procés Constituent que van enriquir i van fer partícips de l’acte a tots els assistents.